Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, continuem la lluita que fa segles van començar tantes altres dones contra la desigualtat i la discriminació, contra el capitalisme patriarcal i ultracatòlic que insisteix a desposseir-nos dels nostres drets com a persones. És un dia per fer visibles les desigualtats i denunciar als qui ens maten i ens oprimeixen.
Des del PSUC viu i la JSUC volem acabar amb la doble explotació, la precarietat en el treball i en la vida. Volem acabar amb les violències masclistes: quan ens qüestionen i no ens creuen quan som violades; quan ens cosifiquen i no ens dignifiquen ni com a dones ni com a éssers humans; quan ens invisibilitzen a casa, a la feina i a la història; quan ens utilitzen com a mers recipients; quan ens censuren i ens culpabilitzen per la forma de vestir, pel lloc que triem per divertir-nos, pel camí que agafem o per les circumstàncies quan ens assassinen a casa, al carrer o en un bar.
Volem la igualtat real entre homes i dones. Per això és necessari un canvi. Exigim una llei d'educació feminista que formi en valors d'igualtat per acabar amb els estereotips i rols de gènere marcats pel sistema capitalista i patriarcal, els mateixos que defensa la dreta i l’extrema dreta. Així, rebutgem el “pin parental” que la ultradreta intenta imposar. Diuen que defensen la llibertat de les famílies a decidir sobre l'educació, però en realitat volen vetar i controlar les matèries que parlin sobre els drets LGTBI i l'educació sexual.
Exigim que es compleixi el Conveni d'Istanbul, signat per Espanya i que no s'està respectant, que inclou prevenció, protecció, persecució penal i polítiques integrades que donin una resposta global a les violències contra les dones. La conjuntura política actual, amb un govern de coalició progressista i un ministeri d'igualtat feminista, és una oportunitat per legislar més enllà de la violència de parelles o exparelles. Volem una llei que no permeti interpretacions de biaix patriarcal i que no qüestioni ni una sola víctima de violació més.
Però mentre a Espanya se segueixi tolerant la prostitució i la pornografia sigui l'educació sexual de menors i joves, no es podran normalitzar unes relacions sexuals en igualtat ni es podrà acabar amb la violència sexual. Parlar de prostitució és parlar de tràfic de dones pobres, immigrants, en situació irregular. La prostitució existeix perquè hi ha demanda. Volem una legislació abolicionista que acabi amb la demanda i el negoci, que s'apliquin polítiques d'atenció, cura i ajuda a les dones prostituïdes amb la finalitat que s'insereixin en una vida familiar, social i laboral digna, que protegeixi els seus drets fonamentals.
Les polítiques de retallades a Espanya en la cura i atenció de les persones des del sector públic ha accentuat l'obligació de les dones a cobrir aquest dèficit, i ha fet que acabin carregant amb dobles jornades. Volem polítiques que situïn la vida al centre: que el treball de cures sigui reconegut i que hi hagi corresponsabilitat. Reivindiquem que el sector públic generi ocupacions dignes amb salaris més elevats per a l'atenció i la dependència. Demanem que el treball de cures es valori i es dignifiqui. Rebutgem la taxa rosa, el recàrrec que paguem les dones per la versió femenina d'alguns productes, com ara bolígrafs roses, maquinetes d’afaitar roses i un llarg etcètera.
Volem polítiques que acabin amb la feminització de la pobresa. La precarietat laboral, la parcialitat dels contractes i la bretxa salarial impedeixen que existeixi igualtat real per a les dones treballadores. A més, les diferències salarials s'accentuen en la jubilació, i a Espanya la bretxa de la pensió mitjana entre els 65 i els 79 anys se situa en un 34 %. Volem treball digne, igualtat salarial i pensions dignes per poder viure una vida digna!
Aquest 8 de març reivindiquem drets al costat de les dones de tot el món, des de Colòmbia fins a l'Índia, que lluiten contra el feminicidi, l'explotació laboral capitalista i la violència sexual patriarcal. Avancem juntes perquè anem lluny i el nostre horitzó és solidari i internacionalista.
Aquest 8 de març ens trobarem als carrers, seguint l’exemple de dones valentes de la nostra història que han lluitat per la pau i per la nostra dignitat. Un camí que, com deia Rosa Luxemburg, ens porti a aconseguir “una societat on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.
Des del PSUC viu i la JSUC volem acabar amb la doble explotació, la precarietat en el treball i en la vida. Volem acabar amb les violències masclistes: quan ens qüestionen i no ens creuen quan som violades; quan ens cosifiquen i no ens dignifiquen ni com a dones ni com a éssers humans; quan ens invisibilitzen a casa, a la feina i a la història; quan ens utilitzen com a mers recipients; quan ens censuren i ens culpabilitzen per la forma de vestir, pel lloc que triem per divertir-nos, pel camí que agafem o per les circumstàncies quan ens assassinen a casa, al carrer o en un bar.
Volem la igualtat real entre homes i dones. Per això és necessari un canvi. Exigim una llei d'educació feminista que formi en valors d'igualtat per acabar amb els estereotips i rols de gènere marcats pel sistema capitalista i patriarcal, els mateixos que defensa la dreta i l’extrema dreta. Així, rebutgem el “pin parental” que la ultradreta intenta imposar. Diuen que defensen la llibertat de les famílies a decidir sobre l'educació, però en realitat volen vetar i controlar les matèries que parlin sobre els drets LGTBI i l'educació sexual.
Exigim que es compleixi el Conveni d'Istanbul, signat per Espanya i que no s'està respectant, que inclou prevenció, protecció, persecució penal i polítiques integrades que donin una resposta global a les violències contra les dones. La conjuntura política actual, amb un govern de coalició progressista i un ministeri d'igualtat feminista, és una oportunitat per legislar més enllà de la violència de parelles o exparelles. Volem una llei que no permeti interpretacions de biaix patriarcal i que no qüestioni ni una sola víctima de violació més.
Però mentre a Espanya se segueixi tolerant la prostitució i la pornografia sigui l'educació sexual de menors i joves, no es podran normalitzar unes relacions sexuals en igualtat ni es podrà acabar amb la violència sexual. Parlar de prostitució és parlar de tràfic de dones pobres, immigrants, en situació irregular. La prostitució existeix perquè hi ha demanda. Volem una legislació abolicionista que acabi amb la demanda i el negoci, que s'apliquin polítiques d'atenció, cura i ajuda a les dones prostituïdes amb la finalitat que s'insereixin en una vida familiar, social i laboral digna, que protegeixi els seus drets fonamentals.
Les polítiques de retallades a Espanya en la cura i atenció de les persones des del sector públic ha accentuat l'obligació de les dones a cobrir aquest dèficit, i ha fet que acabin carregant amb dobles jornades. Volem polítiques que situïn la vida al centre: que el treball de cures sigui reconegut i que hi hagi corresponsabilitat. Reivindiquem que el sector públic generi ocupacions dignes amb salaris més elevats per a l'atenció i la dependència. Demanem que el treball de cures es valori i es dignifiqui. Rebutgem la taxa rosa, el recàrrec que paguem les dones per la versió femenina d'alguns productes, com ara bolígrafs roses, maquinetes d’afaitar roses i un llarg etcètera.
Volem polítiques que acabin amb la feminització de la pobresa. La precarietat laboral, la parcialitat dels contractes i la bretxa salarial impedeixen que existeixi igualtat real per a les dones treballadores. A més, les diferències salarials s'accentuen en la jubilació, i a Espanya la bretxa de la pensió mitjana entre els 65 i els 79 anys se situa en un 34 %. Volem treball digne, igualtat salarial i pensions dignes per poder viure una vida digna!
Aquest 8 de març reivindiquem drets al costat de les dones de tot el món, des de Colòmbia fins a l'Índia, que lluiten contra el feminicidi, l'explotació laboral capitalista i la violència sexual patriarcal. Avancem juntes perquè anem lluny i el nostre horitzó és solidari i internacionalista.
Aquest 8 de març ens trobarem als carrers, seguint l’exemple de dones valentes de la nostra història que han lluitat per la pau i per la nostra dignitat. Un camí que, com deia Rosa Luxemburg, ens porti a aconseguir “una societat on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.
