El proper 1er de maig cridem a la mobilització per omplir els carrers de treballadors i treballadores en una jornada de celebració i reivindicació del dret al treball digne. És el dia de la classe obrera, de la commemoració de la seva lluita històrica per la conquesta i defensa dels seus drets.
Un dia del treball marcat per l’ofensiva reaccionària de les elits econòmiques imperialistes d’ EEUU, l’UE i els seus aliats, que per tal de mantenir el domini mundial en benefici de les seves grans corporacions, incrementen la seva agressivitat militar, portant al món a la vora de la catàstrofe, recorrent a la guerra i la ingerència, tal i com veiem a Síria, Iemen, Palestina i tot l’Orient Mitjà, així com amb el colpisme terrorista a Hondures, Brasil o Nicaragua. Els i les comunistes denunciem les seves injustes i cruels guerres, orquestrades per interessos inconfessables, negant la pau i el desenvolupament dels pobles. La solidaritat internacional i de classe és l’arma per construir la pau amb justícia social.
Després de la crisi dels últims deu anys, els diferents Governs a Espanya i Catalunya han imposat reformes neoliberals que tenien per objectiu dotar de “legalitat” a la injustícia. Amb elles es pretén legitimar polítiques suposadament necessàries per sortir de la crisi. Per a l’oligarquia i la classe dominant, sortir d’aquesta crisi és desmantellar les conquestes socials, objectiu al qual s’estan aplicant sense descans. Això ha suposat un insultant increment de les desigualtats i de l’acumulació de riquesa en cada vegada menys mans, precisament en les d’aquells que la van provocar. Pretenen convèncer-nos que no hi ha un altre model social possible i que la classe obrera, la majoria social, hem de resignar-nos a sobreviure sense drets, sense protecció de les institucions i competint entre nosaltres, disputant-nos les sobres del seu festí.
Aquesta jornada de lluita i reivindicació de la classe obrera ve precedida d’una vaga feminista, el passat 8 de març, que ha estat històrica, així com de massives mobilitzacions en defensa del sistema públic de pensions. El treball que des del moviment feminista de classe i de pensionistes s’està duent a terme per generar consciència de pertinença a un col·lectiu, amb els mateixos interessos i amb els mateixos problemes, ha de ser exemple pel moviment obrer internacional. Reivindiquem el caràcter unitari de totes aquestes lluites i el proper 1 de maig és una ocasió més per demostrar que la unió és la condició fonamental per a la consecució dels drets col·lectius que estan sent objecte d’agressió per part del capital.
Aquest 1 de maig ha de ser una jornada de reivindicació de la immensa majoria per una aposta clara i irrenunciable pels drets fonamentals de la classe obrera: dret a un treball i salari dignes i a condicions laborals compatibles amb la vida. Dret a la igualtat real, a la no discriminació, i a la salut, protecció i prevenció de riscos. Dret també a prestacions socials dignes, a l’educació i la formació. I finalment, dret de les nostres famílies i membres dependents a ser part d’una societat digna i protegida. Perquè el benestar de totes contribueix al benestar de cada un.
Denunciem també les restriccions a la llibertat d’expressió, d’opinió i als drets de manifestació i de vaga que estan sent imposades de forma coordinada per l’acció legislativa del Govern del PP i Ciutadans i per l’aplicació, cada vegada més autoritària, de les lleis per part del poder judicial. Es tracta de l’habitual estratègia d’aplicació de mesures limitadores de drets fonamentals i llibertats en moments d’increment de la mobilització social i de les lluites populars, utilitzant la repressió civil i política per truncar justes i legítimes reivindicacions socials.
Manifestem la nostra solidaritat amb totes les persones que pateixen la repressió d’aquestes institucions caduques, incapaces d’assumir el conflicte social i polític que generen les seves receptes. No volem màrtirs, però tampoc serem còmplices d’enganys ni deixarem d’assumir el nostre compromís amb la lluita i la necessitat d’enfortir-nos i protegir-nos entre totes. Per cada acte de repressió a qualsevol company en lluita, estarem treballant per unir totes les eines organitzatives de què disposa la classe obrera: sindicats, moviments socials, plataformes, assemblees; en qualsevol àmbit sectorial o territorial, estem cridats a unir-nos davant els atacs. Fem nostre el lema “ens toquen a una, ens toquen a totes”.
El PSUC viu i la JSUC-Joventut Comunista com a organitzacions que som del poble, de la classe obrera, assumim el compromís de treballar per la unitat i l’enfortiment del moviment obrer, per contribuir a la construcció d’un model econòmic, polític i social alternatiu a l’actual sistema capitalista i patriarcal; que posi en el centre la vida, la vida digna de la immensa majoria, per construir un sistema que pugui garantir els drets econòmics, laborals, polítics i socials que ens estan sent negats.
Cridem a aquesta mobilització amb l’alegria de lluitar i de pertànyer a la classe obrera. Totes i tots aquells que intentem sobreviure de la nostra feina a la gran empresa o en la mitjana i petita; per compte d’altres o per compte propi; amb papers o sense ells; indefinits o temporals; natius o estrangers; joves o no tant joves; organitzats sindicalment o resistint i lluitant d’altres maneres. I molt especialment, cridem a totes aquelles que, amb treball o sense, tenen por de perdre-ho tot perquè difícilment arriben a final de mes. TOTS/ES patim un sistema injust, on l’objectiu del màxim benefici econòmic d’uns pocs xoca frontalment amb les aspiracions d’una vida digna per a totes.
Els i les comunistes catalans ens oposem també a la judicialització i criminalització del “procés”, ja que accentua l’enfrontament xovinista, reforça les dretes i legitima la deriva reaccionaria del règim. La solució per a Catalunya arribarà per la via democràtica i popular, des de la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Els i les comunistes catalans creiem que l’única garantia perquè el poble català pugui exercir els seus legítims drets nacionals i l’autodeterminació, és a través de l’aliança amb l’esquerra de tot l’Estat, i que només podrà aconseguir-se mitjançant un procés de ruptura amb la monarquia i la instauració de la 3ª República.
Finalment, en aquest any del bicentenari del naixement de Karl Marx i el centenari de Marcelino Camacho (el nostre camarada i fundador de CCOO), fem una crida a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se en el PSUC viui la JSUC-Joventut Comunista, per la defensa dels interessos i la dignitat dels treballadors i les treballadores!
Unitat a la lluita per pa, treball, sostre i igualtat !
Perquè van ser som, perquè som seran !
Visca el primer de Maig i visca la lluita de la classe obrera !
Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC
Barcelona, 26 d’abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada